Vés al contingut
Imatge
formacio
Mòduls
left
Texte

La formació, una manera de compartir i créixer

 

05.05.2020
Text: Agnès Simon Udina
Il·lustració: Martí Ferré Carreras

 

Quan t'agrada el que fas, quan et surt de dins teu i et mou la passió, pensem que és normal, com a pas evolutiu, compartir-ho, obrir-ho i oferir-ho als altres. El com, la manera, pot ser en diversos formats, però el que està clar és que, si domines quelcom i ho fas connectat amb tu, de manera natural et surt deixar-ho anar perquè algú altre ho pugui agafar i, així, poder fer cadena i anar propagant un creixement.

Des d'aquesta mirada és com nosaltres ens plantegem la formació, la pedagogia, els aprenentatges i tot el que hi ha dins aquest camp. Una manera de donar, però, a la vegada, també de rebre, perquè no estem sols: hi sou vosaltres, hi són els alumnes, hi ha algú rebent el que estem donant, que alhora ho recull i també dóna, i nosaltres rebem. És com els principis masculins i femenins que hi ha presents en qualsevol acte, i en la creació també. Perquè tingui lloc la creació cal la presència de les dues energies: la receptora, que està oberta, i l'emissora, que entrega, dóna i nodreix. I així, cíclicament i alternada. 

L'aprenentatge és continu i aplicable a tots els camps. És, per tant, un regal de la vida que podem anar vivint, sentint i compartint a tot arreu i en tot moment: ara mateix, en els projectes de l'estudi, amb les relacions personals, amb un futur, amb els nostres fills, amb la nostra mirada en el dia a dia... Així és com intentem contagiar el nostre creixement i procés de maduració en tot el que fem i pensem, ja que no som parts separades. Som un tot que està en aquest procés constant d'evolució, de creixement i de creació.

M'agrada molt la imatge que il·lustra aquest text. Vénen a ser les molles que et vas trobant pel camí, per la vida. Les molles que et trobes, t'alimenten i t'acompanyen en el creixement i, a la vegada, tu també menges, et nodreixes i també vas deixant les teves molles perquè algú altre - algú que les vegi, que les necessiti, que les valori -, les trobi i també se senti acompanyat, guiat, alimentat per nosaltres i faci el seu procés, que acabarà alimentant algú altre... Una metàfora del fet de compartir i del creixement que ens agrada i compartim en totes les àrees de la nostra vida.

També és cert que, per veure les molles i estar obert, cal tenir curiositat, interès i observar… Algunes d’aquestes maneres de ser, de veure i de viure, sembla que les presses de la societat amb les que ens acostumem a viure, les adormin i, per tant, també el desig d’aprendre i de créixer quedi en un pla més amagat, no com una necessitat de creixement intern que et mou des de l’interior. 

Ens sentim, per sort, desperts i amb ganes de deixar més molles… Tot i que fa temps que som professors d'universitat i en tots els nostres projectes i consultories aportem la nostra visió -i, per tant, entenem que aportem coneixement-, ara obrim també aquesta relació en el món virtual, aprofitant el moment actual que ens porta a potenciar la comunicació en línia. Aquest fet facilita poder compartir coneixements i aprenentatges més enllà d’on visquem. Una nova oportunitat que encetem amb il·lusió i ganes. Ens vols acompanyar en aquesta aventura?

Color
#ffffff
Imatge arrossegable
Inactiu
Ordre
0
Subtítol
05.05.2020
Agnès Simon Udina