Grafting Architecture. Senyalització

Empeltar transmet la idea d’un nou organisme que combina la fortalesa dels seus components originals, siguin nous com antics, i que és més vigorós que qualsevol d’ells per si sols: una idea de renovacio i creixement

Context
Catalunya participava a la 14a Mostra Internazionale di Architettura - Biennale di Venezia presentant l’obra de 16 arquitectes catalans que comparteixen una actitud similar. Aquesta actitud es basa en un diàleg profund entre allò nou i allò pre-existent, creant projectes arquitectònics que fusionen materials nous amb d’altres ja existents, de la mateixa manera que s’empelten els arbres.

El punt de partida de “Grafting Architecture” és la restauració de la Casa Bofarull (Els Pallaresos, 1913-1933), una de les obres principals de Josep Maria Jujol (1879-1949), on l’arquitecte insereix una capa nova sobre una ja existent. Això crea una fusió de recursos i materials que, al llarg dels diferents periodes i les diferents maneres de viure, s’estratifiquen i sobreposen, de manera que al final esdevé impossible diferenciar les parts del Tot.

Repte
Igual que Jujol a la Casa Bofarull, Gironès a l’Espai Transmissor de Seró, Pinós i Miralles a l’institut La Llauna de Badalona o RCR a l’espai públic La Lira de Ripoll, nosaltres, com a dissenyadors gràfics, voliem empeltar Venècia d’un codi visual que s’integrés a la ciutat, evitant l’estricta regulació que hi ha per aquest tipus d’intervencions a Venècia: això vol dir que, per a evitar la polució visual, les intervencions a l’espai públic han d’integrar-se al paisatge urbà, en altres paraules: han d’empeltar-se a la ciutat

Assolir aquest repte ho vam fer formulant quatre principis que defineixen un codi visual singular i escalable a les diferents tipologies d’aplicacions.

Treballar amb les nostres mans superfícies dures, de grans dimensions i amb maquinària a la que no estem acostumats, ens va fer recordar que hi ha vida més enllà de la pantalla i el món digital.

Durant dos mesos, des d’una nau a Sant Joan de Mediona i, durant una setmana a Venècia, ens vam dedicar a brodar, tallar, termosoldar fleixos, clavar claus i combinar materials per tal de crear tots els materials.

El resultat són una sèrie d’intervencions i d'elements, empeltats entre sí, distribuïts per Venècia, alguns indicant el camí cap a l’exposició i d’altres empeltant-se en el propi edifici.